FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té [...]
Generalment, els participis que poden modificar un sintagma nominal provenen de verbs transitius, però hi ha algun cas especial en què és possible fer servir participis de verbs intransitius. Així, malgrat que participar és un verb intransitiu, el seu participi es pot trobar usat per modificar un [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arribar. revenir, tornar a venir, retornar. comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar. sortir, en frases com d'on surts, ara? acudir(->) provenir(->) resultar. 2 procedir. caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres. [...]
.
Passats uns segons, es va sentir l'explosió i l'edifici es va ensorrar.
A banda de valor temporal d'anterioritat, aquestes construccions de participi també poden tenir un valor causal, condicional o concessiu. Per exemple:
Vist el teu interès, un altre dia que hi anem t'avisarem ('com que veiem que hi [...]
temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:
Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Passat simple
Imperfet de subjuntiu
Participi
caic
caigui
caigué
caigués
caigut, caiguda
vinc
vingui
vingué
vingués
vingut [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
